Un dels temes que  ha portat més “rebombori mediàtic” en els darrers dies ha sigut el referèndum per l’independència a Arenys de Munt. Persones de diversos signes polítics m’han preguntat; i tu que en penses? i els socialistes que en pensen d’aquesta qüestió ?

Sempre he sigut partidari de que a Espanya s’arribi a constituir en un estat federal, seguint l’exemple de països com Alemanya, Suïssa, o el mateix Estats Units. Tot aquest sistema federal ha de permetre un estat més transparent i sobretot una proximitat més gran al ciutadà. El fet es que si poden desenvolupar l’Estatut aprovat ens ha de fer arribar al marc de l’estat federal.

Aquesta línia implicaria un reconeixement més accentuat de la pluralitat de la societat, tant la catalana com l’espanyola. Un pot sentir que forma part de la cultura, llengua, i tradició dels Països Catalans però alhora es pot sentir vinculat a àmbits internacionals, i es pot sentir a l’hora ciutadà català i ciutadà espanyol sense necessitat de fer d’això un conflicte d’incompatiblitats, de fidelitats excloents.

En aquests moments plantejar referèndums es perdre el temps amb “batelletes” que no van enlloc i que només porta a una lluita estèril. Els ciutadans el que volen és que els polítics que ens governen actuïn amb intel·ligència, amb tenacitat i amb rigor i no a fer gestos i focs d’encenalls. Que entitats vulguin prendre iniciatives de convocar referèndums em sembla lògic, i és de respectar dins un país lliure, però hi ha un fet molt important: els que defensen el dret a decidir tindrien que respectar allò que els catalans ja van decidir malgrat la campanya independentista pel NO els catalans i catalanes van escollir el SI, el si a l’Estatut. Precisament per aquesta raó, els ciutadans volem un autogovern fort i que es respecti el que hem votat i no un altra opció.

La gent lo que reclama és una política de fets reals que s’apropi als ciutadans, que escoltin i que parlin més dels problemes de les famílies, per això sempre sentim comentaris de que els politics són tots iguals, però no ho som. En aquests moments en la que alguns partits com CiU en la que no sa sap cap on va, un cop voten l’Estatut, l’altra diu que estan d’acord amb els referèndums, i que Artur Mas diu que votaria si a la independència.

La diferencia està en que el President Montilla fent gala de rigor, honestedat, fermesa i seny no oblida quines són les prioritats dels catalans i el seu sentir majoritari. Ajuts socials, a la ocupació, i a l’educació, pactes de finançament d’inversions, entre d’altres millores per Catalunya. Aquests són les prioritats del govern de la Generalitat i del govern municipal del nostre poble.

Antoni Duran Rabella

Primer Secretari

PSC Castellbisbal

En aquesta presentació del meu blog personal en la que hi tindran accés moltes persones, hi hauran persones que em coneixeran però moltes que no saben qui sóc, és lògic doncs que hem presenti i d’aquesta manera la gent sàpiga qui sóc i d’on vinc.

Em dic Antoni Duran i sóc el Primer Secretari de l’agrupació local del PSC de Castellbisbal.

Des de fa molts anys vaig adquirir un compromís amb els socialistes al tenir unes inquietuds de servei públic, en definitiva de servei a les veïnes i veïns del poble.

Em vaig afiliar al que era aleshores el PSC-Congrés l’any 1976 un cop mort el dictador Franco i quan s’iniciava a tot l’estat espanyol la que s’en va anomenar, la transició democràtica.

Jo treballava amb una empresa de transports del poble i junt amb uns quants treballadors de diverses empreses del poble vàrem crear la Unió local de la UGT. Temps inoblidables doncs vàrem arribar a ser prop d’uns 300 afiliats i ens reuníem al garatge de casa meva doncs els inicis no teníem local. Es tractava d’ ajudar i assessorar als treballadors del nostre poble doncs la democràcia, tant la política com la sindical s’anava estenent per tot arreu i era important que tots tinguéssim consciència dels nostres drets.

Per altra banda, en representació de la UGT vaig participar en moltes reunions amb la resta d’entitats del poble per tal de que la nostra veu se sentís a l’Ajuntament.

Mentrestant hi ha haver-hi la unió del PSC-Congrés amb la Federació Catalana del PSOE i del PSC-Reagrupament en la que va sorgir el PSC actual.

Va ser quan es preparaven les primeres eleccions democràtiques municipals del 1979 que el Siscu de ca l’Adela, el Josep Corominas i el Manuel Royes em van demanar d’anar a la llista dels socialistes a Castellbisbal. La resposta, que no podia ser d’altra va ser afirmativa. Vam sortir escollits 2 regidors socialistes. Des d’aquell moment em vaig convertir en portaveu dels i les socialistes de Castellbisbal.

A les eleccions municipals del 1983, el vot majoritari dels veïns i veïnes del poble van fer possible que sortissin escollits 5 regidors del PSC i que junt amb un regidor d’Iniciativa formessin el govern municipal i així durant dues legislatures. Posteriorment vaig ser regidor i Portaveu del grup socialista a l’Ajuntament.

A les eleccions del 1991, malgrat ésser el PSC la candidatura més votada, l’acord entre CiU i Alternativa va fer que Castellbisbal tingués un altra tipus de govern.

No us podeu imaginar l’orgull i la satisfacció d’haver pogut representar el meu poble durant el mandat d’Alcalde des del 1983 al 1991 i no diguem el representar durant tots aquests anys ( 32 ), fins aquests moments, a tots els socialistes de Castellbisbal.

I ara, fa pocs dies, les companyes i els companys del PSC m’han tornat a escollir com a Primer Secretari per 4 anys més.

Em sento molt satisfet i orgullós de la tasca duta a terme fins aquests moments. He contribuït a que dins dels socialistes hi hagués una renovació modèlica, sobretot pel que fa referència a les llistes municipals i que s’ha materialitzat en un avenç important de regidors i regidores, vàrem ser la candidatura més votada en les darreres eleccions municipals havent format un govern amb dues candidatures més ostentant el càrrec d’Alcaldessa , Mª Dolors Conde del PSC.

A partir d’ara, en aquest blog espero contribuir a expressar les meves impressions, en tots aquells aspectes de la política en general que ens afecten a tots. I ho vull fer a través del diàleg, debatent tots aquells temes que facin falta sempre dins el respecte i la educació.